lunes, 11 de diciembre de 2017
El català a l’aula: 30 anys d’èxit
El català a l’aula: 30 anys d’èxit
La societat civil surt al carrer per rebutjar l’atac al model d’immersió
SÒNIA SÁNCHEZ Barcelona (ARA, 14-6-14)
A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Tècnicament, el que es fa a les escoles catalanes “és un sistema educatiu bilingüe que combina diferents programes, com el d’aprenentatge en la llengua pròpia en algunes zones i el d’immersió per als castellanoparlants en d’altres”, explica el professor de la Universitat de Girona (UdG) expert en immersió Ignasi Vila. És un sistema que “no existeix en cap altre país” i que garanteix que tots els alumnes aprenguin tant el castellà com el català. Parteix de dos principis bàsics: fer del català la llengua central del sistema, per garantir-ne l’aprenentatge, ja que és la llengua “amb menys presència social”, i no separar els nens per raó de llengua, un principi hereu “de la tradició pedagògica dels temps de la República”, apunta Vila.
Aquest segon principi, protegit per la legislació catalana, està en perill amb l’aplicació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que obre la porta a separar un nen que vulgui ser escolaritzat en castellà i portar-lo a una escola privada que ho faci, una oferta pagada amb fons públics. “Això no és legal, està prohibit per llei”, remarca Vila. De fet, aquesta mateixa setmana ha transcendit un informe del Consell d’Estat que insta Wert a reformular el projecte de decret que desplega la normativa. El dictamen, que no és vinculant, apunta que no s’ha calculat seriosament el cost de la mesura ni l’efecte crida que pugui generar.
Paral·lelament a l’ofensiva política, les sentències judicials sobre el català a l’escola reclamen un increment de l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’aula, en concret fins al 25%. La demanda “no desvirtua el model català des del punt de vista acadèmic, però sí des del punt de vista polític”, ja que la potestat per decidir aquest percentatge és de la Generalitat, apunta Vila. Tot i així, el model català es desvirtua en el sentit que la flexibilitat en l’ús del català o el castellà com a llengua vehicular -per impartir assignatures no lingüístiques- hauria d’estar al servei de l’objectiu educatiu de garantir un bon nivell de català i de castellà per a tots els alumnes. “Si una escola de Ripoll, per exemple, veu que els seus alumnes (catalanoparlants) no aprenen prou castellà, allà seria més fàcil de justificar l’augment de l’ús del castellà com a llengua vehicular” que no pas per satisfer la demanda d’un alumne castellanoparlant, assenyala el director de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Miquel Strubell. El sistema lingüístic català ja permet aquesta flexibilitat: hi ha un 14% d’escoles que fan servir el castellà com a vehicular. “És increïble aquesta insistència malaltissa de molt pocs casos a Catalunya que estan forçant els tribunals a establir percentatges, quan haurien de ser les escoles les que decidissin, en virtut de les seves circumstàncies, quina combinació de llengües vehiculars fan servir”, afegeix Strubell.
Defensar un model històric
Política i tribunals estan posant en qüestió ara un model educatiu amb 30 anys de vida. És per això que la plataforma Somescola, que agrupa tota la comunitat educativa i també altres entitats socials i cíviques catalanes, impulsa aquesta tarda una gran manifestació. Amb el lema “Per un país de tots, decidim escola catalana”, aquesta “marxa verda” pels carrers del centre de Barcelona vol ser una protesta festiva per defensar el manteniment del model lingüístic escolar català. A la manifestació també hi haurà la consellera d’Educació, Irene Rigau. La protesta comptarà per primer cop amb el suport d’Escola Valenciana i de l’Assemblea de Docents de les Illes. “Si està funcionant i els resultats de les avaluacions a final de primària i secundària constaten bons nivells de les dues llengües oficials, per què cal canviar-ho?”, es pregunta la professora de la Universitat de Barcelona (UB) Montserrat Cortés.
El curs 1983-1984 es va aplicar per primer cop el programa d’immersió lingüística a les escoles públiques de municipis amb una gran població de parla castellana. “Va ser iniciativa d’uns mestres de Santa Coloma de Gramenet que, un cop acabat el franquisme, van voler potenciar el coneixement del català entre el seu alumnat castellanoparlant”, relata Vila. La llei de normalització lingüística del 1983 els ho permetia, en afirmar que el català era “la llengua pròpia de Catalunya i també de l’ensenyament en tots els seus nivells educatius”. Conscientment o no, aquests mestres van posar en pràctica el sistema inventat a la Universitat McGill de Mont-real (Canadà), anomenat immersió lingüística, que partia de la constatació que “el millor moment per aprendre una llengua que no és la pròpia és la primera infància”, en el moment d’aprendre a llegir i escriure, raona Vila. L’escola en català a les poblacions de l’extraradi barceloní va jugar un paper important “d’ascensor social”: “va donar accés al català a molts alumnes castellanoparlants que d’una altra manera no haurien tingut accés a moltes feines que el requerien”, diu Cortés.
L’escola en català es va convertir en el model d’ensenyament a tot Catalunya a partir del curs 1992-1993, la qual cosa va suposar “un gran esforç de reciclatge en català per a molts mestres”, remarca Strubell. Ja llavors hi va haver intents de declarar aquest sistema inconstitucional, però el Tribunal Constitucional (TC) ho va desestimar en la sentència del 1994. La llei de política lingüística del 1997 i finalment la llei d’educació de Catalunya (LEC) del 2009 van blindar legalment un model que avui torna a estar en qüestió. Els seus detractors s’acullen a la sentència del TC del 2010 sobre l’Estatut de Catalunya, on es diu que el castellà ha de ser llengua vehicular a l’escola en una “proporció raonable”, que ha de fixar la Generalitat.
El desequilibri social de les llengües perdura
L’èxit del model català té molt a veure amb el fet que les dues llengües siguin romàniques i no dues llengües llunyanes com poden ser el castellà i l’euskera, explica Miquel Strubell, de la UOC. “Les habilitats lingüístiques que s’aprenen en català són molt fàcils de transferir al castellà”, coincideix el professor de la UdG Ignasi Vila. Per aquest fet, la decisió de prioritzar el català a l’escola respon també “al desequilibri social de les dues llengües”, diu el professor. “La presència social del castellà és tan enorme que, encara que no hi hagi presència del castellà a l’escola, el catalanoparlant es converteix en bilingüe, però si el català no hi fos a l’escola, el castellanoparlant no l’aprendria mai”, assenyala. A principis dels 90, un estudi va constatar que “el nivell acadèmic del castellà estava garantit per als alumnes que feien immersió en català, mentre que els que no ho feien no tenien un nivell de català” acceptable, explica Strubell.
Tomàs Bosque Peñarroya
Tomàs Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya, 27 d'abril de 1948) és un cantant de la Franja de Ponent.
Músic d'expressió majoritàriament castellana, ha enregistrat dos àlbums. El primer va ser Cuando los tiempos vienen mejores (1977), que contenia dos temes en català. Ha publicat poemes en aquesta llengua en diverses revistes i antologies.
- Tomàs Bosque a la Gran Enciclopèdia Aragonesa
- Columna de Tomàs Bosque al diari La Comarca (arxiu)
- Lletra de la cançó "Hauríem", de Tomàs Bosque
- Crítica al llibre Deu anys de "Viles i gents", en el qual apareixen articles de Tomàs Bosque
Lluït i blanc és lo meu idioma,
fet de música i combats,
en centúries passades de paraules.
De lluny mos ve la veu a gola
i anomenem les plantes i animals
en encertades lletres heretades.
Escriure, no escrivim encara prou:
mos van furtar les plomes fa vuit segles.
Diuen los que no ho saben tot,
i els que en saben ben poc,
que esta llengua és basta.
Oh! Per favor, savis de cagalló,
opineu si voleu, arremangueu-vos
i descobrirem les vostres misàries.
—Vols dir, amic cantautor,
que el vostre chapurreau de l'Aragó
és clara llengua, és català del bo?
—Així mateix, respectable senyor,
veniu només al Guadalop,
i els camperols d'allí,
sens cap esforç,
vos donaran una lliçó.
Tomàs Bosque Peñarroya, nascut a la Codonyera (Mesquí, Matarranya, Baix Aragó), és un poeta, prosista i cantautor en castellà i català: aquest idioma que avui alguns, perquè no sigui dit que és «català del bo», pretenen que es digui Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, o LAPAO.
El seu llibre Melodia provençal és molt interessant: el recomano.
Crec que és un poema adient per a aquesta setmana en què reivindiquem l’Escola Catalana. http://www.somescola.cat/
https://www.youtube.com/watch?v=Sg3osHN9c84
Artur Quintana i Font
Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja.
.svg){kind=small}
Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità, també ha fet algunes traduccions de l'alemany.
D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Tomàs Bosque Peñarroya
Tomàs Bosque Peñarroya ( la Codonyera , Matarranya , 27 d'abril de 1948 ) és un cantant de la Franja de Ponent . Músic d...
-
La fortuna Quan passa la fortuna estic dormint , i passa tan de pressa i tan callada, i al meu carrer hi fa tan poqueta estada, que qua... -
Espill és una obra misògina atribuïda al metge valencià Jaume Roig , escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el ma...
