COMENTARIS A LES APORTACIONS DE ROBERT IGNATIUS BURNS
per
Antoni Ferrando Francés
https://www.uv.es/dep210/revista_historia_medieval/PDF107.pdf
Texte amb errates, copiat des del pdf :
Sóc dels qui pensen que els historiadors solvents poden il.luminar,
molí sovint millor que els filòlegs mateixos, alguns deIsproblemes més
discutits de la nostra lingüística diacronica. I cree que Robert Ignatius
Burns, des de la seua condició privilegiada d'universitari nord-america
de solida formació científica i amb un munt de publicacions consagra-
des quasi íntegrament a la Valencia medieval, reuneix tots elsrequisits
perque l'historiador de la llengua prenga en consideració les seuesre-
cerques i atorgue a les seues opinions una autoritat especial. La seua
teoria sobre la «muralla lingüística» és una aportació decisiva per a
la comprensió deIs problemes lingüístics i sociolingüístics derivats de
la conquesta jaumina. Si bé l'atenció a aquests problemes és només
relativa dins el conjunt de la seua obra, fins i tot en una publicació
recent, Society and Documentation in Crusader Valencia (1985), en
que els aborda específicament, les seues conclusions mereixen ser des-
tacades pel seu impressionant suport documental i pel seu proposit de
presentar-les al marge deIs conflictes ideologics locals.
Certament, en l'obra de Burns hi ha aspectes filologics que només
han estat tractats de manera tangencial. Des del punt de vista de la
historia lingüística, hi trobem a faltar una majar atenció a qüestions
tan controvertides com: a) la identitat idiomatica o dialectal del valen-
cia; b) el problema onomastic de la llengua; c) les repercussions lin-
güístiques que el velnatge aragones i castella, l'herencia mossarab i el
contacte amb l'arab han tingut sobre el catala de Valencia, en la línia
d'alguns treballs d' Alarcos (1960),Sanchis (1961; 1980),Colón (1976,
1978),Badia (1981)i meus (1980; 1985).Des d'un angle més aviat so-
ciolingüístic, hauríem preferit veure aprofundides les seues observa-
cions sobre: a) la presencia de l'aragones, de l'arab, de l'occita i del
castella en les grans Cróniques, en la línia de treball encetada per An-
toni Badia i Margarit (1985); b) l'aparent preferencia de l'aragones en
les relacions amb els musulmans, en la línia d'un article sobre el tractat de rendició d'al-Azraq, signat conjuntament per Burns i Cheved-
den (1983,231-257);e) l'hipott:tic «conflicte» lingüístic entre una no-
blesa aragonesa que intenta convertir les terres valencianes en una
prolongació del seu país cap al mar i la decisió reial de constituir-les
en regne sobinl de base catalana al si de la Corona d'Aragó, tema cen-
tral del Llibre deisfeits i un deIs leit-motiv de la poesia trobadoresca
del segleXIII; d) la confluencia de llengüesi usos lingüístics en pobla-
cions com Sogorb, Xerica, Xulilla, Enguera, Xiva, Xestalcamp, Aio-
ra i Capdet, en que el catala fOildemograficament minoritario Ara bé,
cal tenir en compte que Burns és un historiador de la cultura i no un
filoleg, i que l'examen deIs susdits aspectes requereix un camp d'ob-
servació cronologic que ultrapassa el regnat del Conqueridor, epoca
en que centra les selles investigacions.
En tot cas, hem de remarcar que, després d'un quart de segle dedi-
caí a la historia de la Valencia jaumina, la seua visió de les qüestions
fonamentals s'ha mantingut quasi invariable, la qual cosa confirma
la solidesa de les selles conclusions. Aquestes, precisament per aixo,
constitueixen una aportació d'indubtable valor per al filoleg i, obvia-
ment, per a qualsevol persona interessada a coneixer amb profunditat
i rigor una de les epoques clan de la nostra historia.
Entre aquestes qüestions fonamentals en destacaria quatre:
l.-L'arabització lingüística de la societat valenciana prejaumina.
2.-La pervivencia del parlar romanic autocton al segle XIII.
3.-La incidencia lingüística de la repoblació cristiana medieval.
4.-La influencia arab en l'estructura literaria del Llibre deisfeits
de Jaume 1.
1. L 'arabització lingüística de la societat valenciana prejaumina.
Burns anomena «tradiconalista» la posició d'aquells historiador s i
erudits, com Francesc Carreras Candi, Unís Fullana, Vicent L. Simó
Santonja, Antonio Ubieto i Julia San Valero, que sostenen que «la
població de l'Espanya musulmana era basicament bilingüe» (1979,16).
Enfront d'ells, Joan Fuster, Pierre Guichard, Manuel Sanchis Guar-
ner, Míkel de Epalza, Dolors Bramon i Carme Barceló postulen l'ara-
bització lingüísticacompleta de la Valencia imrnediatament prejaumina
(1979,16;1984,173-175).Davant la importancia quantitativa i qualita-
tiva deIs tradicionalistes i l'auge creixent de les posicions «rupturis-tes», Burns propugna reunir i constrastar naves dades i interpretar-ne
adequadament els resultats per tal d'explicar i comprendre l'evolució
historico-lingüística del País Valencia.
En donar compte deIs postulats deIs dos grans corrents historiogra-
fics, Burns se situa en una posició aparentment neutral, que li permet
abordar de manera crítica les qüestions plantejades i arribar alhora
a conclusions sempre matisades. Una actitud que s'ha revelat molt en-
certada després de la publicació d'un important treba11de Federico Co-
rriente, favorable a la tesi d'un bilingüisme prolongat a l'Espanya
musulmana. Aquest prestigiós arabista considera «the thirteenth cen-
tury as a <theturning point' for decisive loss of Romance, as a reac-
tion againstthe disconcertingChristianadvance»(1984,177),pero Burns
no s'esta d'argüir que aquest professor espanyol «presents no eviden-
ce for this timetable or for late bi/inguism» (1984,177). L'investiga-
dar nord-america, que ja havia manifestat els seus dubtes sobre la
cronologia proposada per R. MenéndezPidal i acceptada, a granstrets,
per M. Sanchis Guarner (1979,23), traba Inés plausible l'explicació
d'Epalza, segons el qual el sharq al-Andalus va esdevenir, al 11argdel
segleX, una de les regions Inés arabitzades i islamitzades de la penín-
sula iberica a causa del triomf del Maliquisme, de manera que, al se-
gleXIII, «Jaume's crusaderswould confront apopulace immemorial/y
rooted everywhere in the Arabic language and cu/ture» (1984,179).
Si la falta de proves, al menys pel que fa al País Valencia, és, per
a Burns, el punt feble de l'argumentació de Corriente, la impugnació
de lesde Simó Santonja (1975),Ubieto (1975, 1979)i San Valero (1977)
la fonamenta en la manipulació ideologica a que sotmeten els indicis
addu'its a favor de 11urtesi. Burns tampoc no considera suficients ni
l'esmentada conclusió «macrohistorica» d'Epalza ni la visió «aprio-
rística» de Guichard (la de considerar l'arabització lingüística com a
resultat de l'estructura etnica i socio-economica del País Valencia), ni
l' «aposteriorística» de Fuster (la d'inferir-la a partir de la gran vitali-
tat de l'arab entre els mariscos valencians del segle XVI). Només les
proves documentals de l'epoca jaumina, correctament interpretades,
poden donar resposta satisfactoria als interrogants plantejats.
Tot i aquesta filosofia positivista, Burns no descarta absolutament
la possibilitat de la pervivencia residual del parlar romanic valencia
després de la conquesta catalana-aragonesa.
2. La pervivencia del parlar romimic autocton al segle XIII.
Partint de les diferencies lingüístiques entre el parlar mossarabic de
Valencia i els deIs repobladors catalans i aragonesos, Burns es de-
mana:
«Was a communUy of Romance-speaking Mozarabs on hand to welco-
me King Jaume and his invaders? The thesis is popular but untenable. A
negligible scattering on Mozarabs, especially among the lower c/asses, may
have survived the persecutions and mass emigrations under the Almohads,
to influence the alteration ofthe crusaders' Catalan into a Valencianform.
The abundant crusade sources are thunderously si/ent on any such survi-
vors, nor did they ever serve as intermediaries during or alter the crusade.
Their church of Saint Vincent just outside Valencia cUy's walls apparently
stood abandoned by the time of the crusade and wasprobably serving as
a masque; during the post-crusade lawsuit over metropolitan possession
of the diocese, wUnesses testified that it lacked a baptismal font and that
both church and cementery had to be 'consecrated' by thefirst bishop to
reach it. Since the consecration formed part of a careful dossier of liturgi-
cal acts designed asproof that Toledo exercised earliest actual possession,
U was not likely to have been an unnecessary proceeding. The one text
commonly cited, to demonstrate that a Mozarabic community actually sur-
vived there, is a pre-crusade grant of the 'place of the church' of Saint
Vicent to the Aragonese monastery of San Victorián; but this phrase is
merely the dual construction or repetition common in Latin (sive serves
as copula twice here, et once), and in any case no people at all are in view.
Any Mozarabic presence or influence in crusader Valencia was subterra-
nean and officialy invisible, by scattered individuals now unknown»
(1984,180-181).
Si a les proves que ens proporcionen el recurs sistematic als tor-
simanys, les referencies constants a documents en arab i les expres-
sions del parlar quotidia deIs musulmans valencians reprodu'ides en
les nostres croniques i en altres textos coetanis, afegim el paper d'in-
termediaris deIs jueus bilingües, després de la conquesta, i deIs mos-
sarabs suposadament valencians, ja a l'epoca del Cid, s'imposa la
conc1usió que, al segle XIII, hi devia haver una muralla idiomatica
entre els conqueridors i la població autoctona del País Valencia
(1979,27). Molts més detall s ho confirmen, coro ara l'actitud pro-
selitista deIs dominicans, que s'afanyen a aprendre l'única llengua
a que tenia accés la immensa majoria de la població mudejar.
Hi ha, pero, un episodi alLlibre deisFeits, que ha suscitat interpre-
tacions ben diverses. Em referesc a l'oferta de rendició de Peníscola
al rei Jaume I. Narra la susdita cronica que el nostre monarca féu tra-
duir la missiva «a un sarraí que havia en Terol que savia llegir d'alga-
ravia» (cap. 182). Tot seguit, el rei comenta la sella resposta en els
següents termes:
«Nos dixem-Ios[...]que ensavenríemab ells, e quan Nósfóssemaven-
guts ab ells, [que] <;0que elsprometríemque els ho compliríem, e els ho
atendríem. E ells dixeren-nos:«Senyor, queres-Iotu així?E nóslo quere-
mos e ensfiaremos de tu, e dar-tehemoslo castelloen la tuafe» (cap. 184).
A pesar que alguns comentaristes, coro Martí de Riquer (1964,
425) i Josep Maria NadallModest Prats (1982, 403), hi han volgut
veure el reflex del mossarab parlat pels moros de Peníscola, Burns
opina, amb Sanchis Guarner (1949,142-143)i C. Barceló (1979,131),
que tals frases «re/lect rather Aragonese with hints o/ Mozarabic
traces», la presencia deIs quals podria explicar-se per l'emigració
de refugiats valencians a Terol en temps deIs almohades (1984,185).
Un examen atent del context historic de l'episodi sembla avalar, efec-
tivament, aquesta interpretació. El rei reprodueix més o menys li-
teralment la forma amb que el torsimany de Terol s'expressava en
aragones. Ara bé, no cal recórrer a l'emigració de moros valencians
per explicar els «hints o/ Mozarabic traces», ja que, quan es va pro-
duir la conquesta de Terol, encara s'hi devia conservar el parlar ro-
manic de la població autoctona. Si aquest íos el cas, podríem veure
en les frases del sarraí de Terol un reflex d'aquest parlar, mescla
d'aragones i mossarab. Si els musulmans valencians haguessen con-
servat la llengua romanica que deixa entreveure el sarraí de Terol,
és obvi que no hi hauria calgut cap interpret, car el rei coneixia molt
bé l'aragones, ja que entre els 6 i 19 anys havia residit habitualment
a l' Aragó i fins els seus fills majors se'n servien sovint; en canvi,
segons la Crónica, els torsimanys eren requerits sistematicament per
relacionar-se amb la població autoctona del País Valencia. L'ex-
plicació de Burns posa en evidencia la seua convicció que el mossa-
rab valencia devia ser, en el moment de la conquesta jaumina, una
llengua virtualment marta. Almenys, no ha pogut adduir cap dada
que raonablement en permetés sospitar la pervivencia. Ben al con-
trari, les ja comentades expressions arabs de les croniques i l'acti-
tud deIs missioners cristians no fan sinó confirmar la falta de competencia lingüística activa i passiva en roman<; de la immensa ma-
joria deIs moros valencians. Per bé que tal conclusió sembla defi-
nitiva, no és improbable que futures recerques permeten detectar,
especialment en els processos judicials, expressions en roman<; no
catala posades en boca deIs nostres mudejars. Si ros així, cree que
caldria interpretar-les com una prova més de l'existencia d'una mi-
noria de moros «l1atinats» de que ens parlen les croniques, és a dir,
de moros que s'havien aplicat a aprendre una 11enguaromanica - l'aragones o el caste11a- o que la sabessen parlar pel fet de ser im-
migrants d'aquestes terres o pels seus contactes comercials. Si en-
cara hi havia sectors socials que conservaven un «roman<;degenerat»,
aquests devien ser, segons Burns, «els despreciats pagesos del camp
o deIs poblets, les classes més pobres d'exarici, els obrers o treba-
11adorsmés baixos, socialment, de les ciutats, potser els pastors, els
joglars, els pescadors i els mulaters», pero «és més probable que
aquestes masses rurals haguessen perdut ja l'ús del roman<;» i que,
després de la conquesta, s'aferrassen a l'arab «amb una intransi-
gencia deguda no tant a llur alllament creixent com a un sentiment
altiu i deliberat d'identitat cultural» (1979, 32-33).
Després deIs estudis de Corriente (1977),Barceló (1979; 1983;1984),
Epalza/Llobregat (1982) i Epalza (1984), entre altres, Burns, sempre
prudent i obert a rectificacions, ha matisat sensiblementles sellesapre-
ciacions sobre la possible pervivencia d'un mossarab residual al mo-
ment de la conquesta cristiana. Així, una afmnació com: «el panorama
complet de la societat valenciana del segleXIII, tal com ha estat con-
jecturalment reconstruIda a la vista de les fonts més directes, ens sug-
gereix, o una població de parla majoritariament arab més que no
bilingüe, o bé, pero és menys probable, un poble migpartit per l'idio-
ma» (1979,32-33), ha estat substituIda en la redacció incorporada a
Muslims, Christians and Jews in the Crusader Kingdom 01 Valencia
per una altra de més contundent: «The lull picture 01 thirteenth-century
Valenciansociety as reconstructed in the light 01Iresh evidence,shows
an Arabic-speaking, not a bilingualpopulation» (1984,192).Una ma-
tisació molí important, que no invalida, ans refor<;a, les selles con-
clusions anteriors: «Fins i tot si poguéssem admetre la tesi deIs
tradicionalistes del quasi universal predomini romanic, o d'un bilin-
güisme maxim, 11urcomprensió de la situació vital continuaria essent
erronia», ja que la «barrera del 11enguatge», com a expressió de dos
móns irreconciliables, s'hi va mantenir» (1979,34-35).
Burns ha tingut el merit doble de sostenir en termes rigorosament
professionals la sella tesi contra tot un corrent «tradicionalista» d'his-
toriadors i erudits locals, i de presentar les sellesrecerques al marge
d'una visió eclesiastica interessada. Rigor professional i independen-
cia de criteris que ja demostra, el 1967, en manifestar la sella impres-
sió negativa sobre la continuitat del culte cristia a l'església de Sant
Vicent, enfront de l'opinió de SanchisGuarner, que, aquell mateix any,
afirmava que «al santuari del raval de Sant Vicent de la Roqueta [...]
sempre s'ha practicat el culte cristia, almenys des del principi del segle
IV» i que, «segons una tradició, antiga i prou fonamentada, en 1227
naixia a Valencia, fill de pares mossarabs, el qui havia de ser Sant Pe-
re Pasqual, gran missioner cristia en terres de moros» (1967,116-117).
Un treball recent de Jaume Riera (1986)ens ha permes comprovar que
les reserves del jesuita nord-america eren més que justificades.
3. La incidencia lingüística de la repoblació cristiana medieval.
En l'extensa bibliografia de Burns son roques les pagines dedicades
a l'estudi del procés repoblador baix-medieval. Les roques aHusions
que hi fa són més aviat generiques, com quan recorda, ver exemple,
que «People sentenced in the Albigensian troubles oi Languedoc were
sent to battle on the Valencianirontier» (1967,XIII). De reí, no ens
hauria de sorprendre aquesta sella actitud, atesesles escassesdades que
ensforneixen els documents medievals: «The pace andpattern oi Chis-
tian immigrations reminds obscure, though the collection oi
distribution-notes calledthe Repartimiento allowssome reconstruction»
(1975,15), una reconstrucció que no veiem analitzada enlloc, tot i ser
un deIspunts principalstractats ver Antonio Ubieto (1975, 1979,amb
una important ressenya ver C. Barceló, P. López Elum i M. Rodrigo,
1980)i Desamparados Cabanes (1977),i que, des d'una altra perspec-
tiva, vaig comentar jo mateix (1978). Burns no ha abordat els proble-
mes d'interpretació que presenten els Llibres del Repartiment de
Valencia (Trenchs, 1986).En general, només hi fa referencia quan es
propasa documentar determinats individus. Altrament, es limita a
reproduir-ne les dades i els recomptes tradicionals. Així, ver exemple,
assenyala que Alaquas fou poblada ver turolencs (1967,84),o que Me-
liana l'ocuparen barcelonins (1967,85), o que els de Montpeller «had
stayed to battle at Valencia in numbers three times as great as those
oi Lérida, and about as great as those irom Barcelona» (1967,102).
Úbviament, totes aquestes constatacions, que són excepcionals en el
conjunt deIstreballs de Burns, esrefereixen solament als moments ini-
cials de la croada. Ara bé, el jesuIta nord-ameriea es traba molí lluny
de catire en la simplificació de confondre els controvertits recomptes
deIs Llibres del Repartiment -que només afecten les donacions del
període 1237-1249, en que l'efectivitat d'ocupació de les cases de la
ciutat de Valenciano fou superior al 60%, segonsLópez Elum (1988)-
amb un procés repoblador de molí mésllarga durada i, sobretot, d'ex-
traure'n conclusions precipitades i tendencioses pel que fa a la confi-
guració lingüísticadel País Valencia, amb la finalitat ideologicade diluir
el decisiu component catala en un «me/ting-pot» etnie d'aragonesos,
occitans, castellans i d'altres procedencies.
Ben al contrari, Burns invoca el conegut testimoniatge de Ramon
Muntaner sobre els repobladors del Migjon valencia i de Múrcia, en
el sentit que són «vers catalans» i parlen «del pus bell catalanesc del
món» per deixar clar que, un segle després de la conquesta, s'hi havia
consolidat la catalanitat Msiea desitjada pel rei Jaume. Per aixo con-
sidera que la llengua catalana, denominada popularment «valencia-
na» a partir del segleXV, fou la propia de tot el nou regne de Valencia
i atribueix a «localsusceptibi/ities» la resistencia actual de «some scho-
lars» a acceptar la denominació d'origen i el component predominant-
ment catala del nou regne (1985,117-124).Burns concedeix,amb Sanchis
Guarner, que, si bé «modern Valencian is nothing else than the Cata-
lan imported by the reconquest», aquest catala transplantat resulta «mo-
dified by regional morfological-phonetic elements and some A rabie and
Mozarabic vocabulary» (1985, 121). En canvi, no relaciona el carac-
ter dialectalment occidental del valencia amb el possible protagonis-
me demogrMie deIs catalano-occidentals, que el transfons historie de
la llegenda de les donzelles de Lleida i uns indicis documentals sem-
bIen avalar, com hem posat de relleu Felip Mateu i Llopis (1976)i jo
mateix (1985).L'esmentada llegenda és, nogensmenys, al"ludida inci-
dentalment per Burns quan, a proposit de les devocions valencianes,
cita l'opuscle de Mateu i Llopis: «One historian sees in this choice a
proof of dominant settlement by Léridans and presumable a Lérida
pattern of piety and devotion» (1967,125).
D'acord amb Sanchis Guarner, el medievalista nord-ameriea opina
que el catala que es va propagar al País Valencia rebé una colbidera-
ble influencia de la prosa urbana, especialment delllenguatgl aJmi-
nistratiu. L'antologia de lletres missives deIsjurats de Valencia publiÚbviament, totes aquestes constatacions, que són excepcionals en el
conjunt deIstreballs de Burns, esrefereixen solament als moments ini-
cials de la croada. Ara bé, el jesuIta nord-ameriea es traba molí lluny
de catire en la simplificació de confondre els controvertits recomptes
deIs Llibres del Repartiment -que només afecten les donacions del
període 1237-1249, en que l'efectivitat d'ocupació de les cases de la
ciutat de Valenciano fou superior al 60%, segonsLópez Elum (1988)-
amb un procés repoblador de molí mésllarga durada i, sobretot, d'ex-
traure'n conclusions precipitades i tendencioses pel que fa a la confi-
guració lingüísticadel País Valencia, amb la finalitat ideologicade diluir
el decisiu component catala en un «me/ting-pot» etnie d'aragonesos,
occitans, castellans i d'altres procedencies.
Ben al contrari, Burns invoca el conegut testimoniatge de Ramon
Muntaner sobre els repobladors del Migjon valencia i de Múrcia, en
el sentit que són «vers catalans» i parlen «del pus bell catalanesc del
món» per deixar clar que, un segle després de la conquesta, s'hi havia
consolidat la catalanitat Msiea desitjada pel rei Jaume. Per aixo con-
sidera que la llengua catalana, denominada popularment «valencia-
na» a partir del segleXV, fou la propia de tot el nou regne de Valencia
i atribueix a «localsusceptibi/ities» la resistencia actual de «some scho-
lars» a acceptar la denominació d'origen i el component predominant-
ment catala del nou regne (1985,117-124).Burns concedeix,amb Sanchis
Guarner, que, si bé «modern Valencian is nothing else than the Cata-
lan imported by the reconquest», aquest catala transplantat resulta «mo-
dified by regional morfological-phonetic elements and some A rabie and
Mozarabic vocabulary» (1985, 121). En canvi, no relaciona el carac-
ter dialectalment occidental del valencia amb el possible protagonis-
me demogrMie deIs catalano-occidentals, que el transfons historie de
la llegenda de les donzelles de Lleida i uns indicis documentals sem-
bIen avalar, com hem posat de relleu Felip Mateu i Llopis (1976)i jo
mateix (1985).L'esmentada llegenda és, nogensmenys, al"ludida inci-
dentalment per Burns quan, a proposit de les devocions valencianes,
cita l'opuscle de Mateu i Llopis: «One historian sees in this choice a
proof of dominant settlement by Léridans and presumable a Lérida
pattern of piety and devotion» (1967,125).
D'acord amb Sanchis Guarner, el medievalista nord-ameriea opina
que el catala que es va propagar al País Valencia rebé una colbidera-
ble influencia de la prosa urbana, especialment delllenguatgl aJmi-
nistratiu. L'antologia de lletres missives deIsjurats de Valencia publicada recentment per Agustín Rubio (1985) palesa, efectivament, un
notable grau de perfecció literaria, que hagué de tenir una indubtable
repercussió en la resta del País, coro reconeix elmateix Burns en ter-se
resso d'una ben coneguda observació lingüística del «well traveled»
Muntaner: no hi ha cap poble que parle una llengua tan unificada coro
la deIs catalans, «among whom he counted the Valencians»(1985,119).
Pel que fa a l'aragones, Burns afirma que el rei Jaume l'utilitza en
documents «onlyfor the Kingdom of Aragon andfor Aragonese-settled
sections ofthe Kingdom of Valencia». Cal remarcar, tanmateix, que,
mentre l'Aragó gaudia de l'estatus de llengua territorial, al País Va-
lencia només s'usa coro a llengua personal o en contextos locals molt
concrets. El gairebé absolut predomini de la llengua catalana al País
Valencia és un reflex del caracter basicament catala de la sella estruc-
tura social, política i economica. Per aixo creu Burns que, si bé és cert
que els aragonesas hi tingueren un «historical role in initiating its con-
quest» i una «early prominence in its settlement and administration»
(1985, 123), és inacceptable la visió que en donen Ubieto i la sella es-
cola, ja que «does not confront the dominance of the Catalan langua-
ge nor the King's apparent determination to favor and spread his
Catalan and Romanized Furs» (1985, 124). Amb tot, concedeix que
la «determination to stressAragon's equal contribution to the conquest
and settlement is nevertherless an undestandable response to an histo-
riographical imbalance and linguistic grievance» (1985, 124), és a dir,
la «imbalance» que es desprendria d'obres coro lesde Jesús Ernest Mar-
tínez Ferrando, Ferran Soldevila o Joan Fuster, i la «grievance» que
es dedueix de la numericament desequilibrada composició lingüística
del País Valencia. Tot i aquesta actitud comprensiva envers la posició
aragonesista, l'obra publicada de Burns ha significat, potser sense
propasar-ha directament, la invalidació de la majar part de les con-
c1usions d'Ubieto i de les tesis pretesament valencianistes de Simó
Santonja, San Valero i altres historiadors i erudits valencians, carac-
teritzades per una manipulació interessada deIsreís historics i per una
metodologia poc rigorosa al servei d'una ideologia espanyolista i, en
definitiva, antivalenciana.
4. La influencia arab en "estructura literaria del Llibre deIs feits de
Jaume I.
Encara hi ha un aspecte de les investigacions de Burns que no pot passar desapercebut per a l'historiador de la literatura i de la cultura.
Em referesc a l'estructura literaria del Llibre deis FeUs, que l'autor
aborda en un aptmdix a Muslims, Christians and Jews in the Crusader
Kingdom of Valencia (1984, 285-288), titulat «The King's autobio-
graphy: the Islamic connection», que sintetitze i comente tot se-
guit.
Ja el 1975, Burns va apuntar com a clau interpretativa de la cronica
reialla ideo logia deIs «fets» i deIs episodis militar s en general. Un any
més tard es demanava: «Why was this the only royal autobiography
in medieval Europe, for exemple, and why did the trajectory of narra-
tive stretch literal/y from womb to tomb?», i proposava un altre marc
de referencia, el de les «Islamic influences so strongly reinforced du-
ring Jaume's lifelong crusading in the Balearics and special/y in Va-
lencia».
Burns accepta les conclusions a que arribaren Fenan Soldevila, Martí
de Riquer i Miquel Coll i Alentorn pel que fa a la datació i autoria
de la cronica reial. La primera part d'aquesta s'hauria redactat «in the
Valencian kingdom around 1244 and thesecond at Barcelona in 1274,
the whole project probably originating as a record of the Majorca cam-
paign». De reí, la sella «autobiography is essential/y the story of the
Balearics and Valencian crusades, with halj the space going to Valen-
cia». Encara que el conjunt de l'obra fou «polished and structured over
many years of the king's careen> amb la coHaboració de diversos se-
cretaris, les pagines més personals pertanyen al rei, de manera que és
a través d'elles que podem coneixer amb precisió els seus «thought pat-
terns, in ten tions, and intimate feelings».
Jaume Riera i Sans ha reobert el problema de la redacció del Llibre
deis Feits en insistir de nou en l'atribució d'una gran part d'aquesta
responsabilitat a un eclesiastic molí culte, Jaume Sarroca, bisbe d'Os-
ca, probablement fm natural del rei. Segons Riera (1979), la rica espi-
ritualitat i els densos coneixements teologics que es desprenen de l'analisi
del text invaliden la tesi de l'autoria basica del rei. Burns reconeix que
«Riera's argument is serious, closelyargued», pero «in the end unper-
suasive. The eclesiastical redactor, admitted by al/, has obviously stuck
a few biblical raisins into the royal pudding. The king doubtless ex-
pected no less and applauded these borrowed bUs. It is crucial to re-
member, however, that a redactor is not an author».
Enfront de Riera, Burns argumenta (a) que l'espiritualitat i la teo-
logia de la cronica és més aviat «primitive and unclerical, and at times
almost a baptizad paganism», (b) que «Jaume emerges a poor figure
of a Christian even by the standard of his own age, while boastful of
his Christian bravery and service to the church», i (c) que un universi-
tari, com Sarroca, «would not have chosen Catalan over Latinfor so
majar a work, and have produced only this single masterwork of ima-
gination and remained otherwise si/ent save for technicallegal writings,
or have omitted all but the king's military glories». Precisament «the
specijic piety of the Llibre deIs Feits is the strongest argument against
a clerical or bourgeois intervention except at a formal and secretarial
level. Turn all these argumentgs around, however, and they buttress
the king's claim to authorship at every level but the most formal». Es
tracta, per tant, d'un «lay-knight's book, religiously naive, militaris-
tic in focus, centered on the lije of camp and weaponry and honor,
dovetailing exactly with the mentality in much of the king's indepen-
dent documentation, and bearing the stamp of his education by the
Templars in their monastery-barracks». L'objectiu central de la cn)-
mca contribueix a explicar «the royal author's carelessness about his-
torical sequence and exact chronology, which is leading Antonio Ubieto
to question the integrity of our manuscript». Les notícies sobre l'exis-
a~ncia d'uns llibres específics de la conquesta de Valencia i Mallorca
(aplegades per Josep Massó i Torrents), les precisions geografiques que
observem en la versió llatina de Marsili (ara objecte d'estudi per part
de Pedro López Elum) i d'altres referencies de diversa índole (com la
que vaig comentar (1985), en relació amb el parlament del bisbe Sape-
ra a les Corts del Principat, en que reconeix el protagonisme lleidata
en la repoblació valenciana «segons que a90 és per expres en la Cróni-
ca de la dita conque sta») són indicis que permeten sospitar que la re-
dacció coneguda del Llibre deis Feits podria haver sacrificat aspectes
notables del text primitiu en funció del proposit autobiografic central.
L'edició crítica que actualment prepara Jordi Bruguera potser ens for-
nira naves dades sobre aquesta problematica textual, pero és ben se-
gur que no afectara l'estructura basica de la nostra cronica tal com
la coneixem avui.
Burns considera que el sentit autobiografic de l'obra s'ha de posar
en relació amb l'«autobiography-biography genre among Islamic ru-
lers» i fa observar que la «connection between Jaume's autobiography
and its Islamic-ruler counter-part, on the other hand, is direct». S'hi
refereix, és clar, a al-Azraq. El medievalista nord-america basa la sella
teoría en la History of Muslim historiography de Franz Rosenthal. SubratIla aquest historiador que els governants arabs «often kept diary
notes for this purpose, and their official biographies were autobiograp-
hical in purpose and preparation; they commissioned, complanned,
and oversaw to the extent that the dividing line between a ruler's bio-
graphy and his memoirs <isoften not clearly definable». L'aplicació
del model islamic al Llibre deis Feits «becomes even clearer when we
realize that these autobiographies-biographies had as their general fea-
ture the display of ethical qualities and behavior, frequently by means
of anecdotes and episodes». Per aixo hi veurem «the same controlling
theological frame, the same dominant ethical purpose, the same linear
narrative from birth to death (an inclusiveness disquieting to a num-
ber of modern commentators on Jaume's book), the same concentra-
tion on wars and victory, the same anecdotal approach, the same
selection of some central deed (here the Majorcan- Valencian conquest),
the same thirst for fame, the same revelation of the human self, the
same use of subauthors or redactors, and (if Soldevila's conclusions
are accepted) the same preliminary keeping of notes toward eventual
composition. It would be a mistake to insist upon imitation or even
direct influence, or to search comparatively for closeparallels of struc-
ture and composition, or to ignoreEuropean independentsprings. But
it isfoolish not to acknowledgesome measureof Islamic influence upon
Jaume's work (asin other contexts we now discernso clearly,for exem-
pie, for Dante and Aquinas). The Islamic model affords an explana-
tion particulary for the king's intent and general format». Una
explicació, la proposada i assumida per Burns, que caldra tenir molí
en compte.
He tocat els aspectes més directament relacionats amb la filología
que han estat objecte d'atenció del pare Burns. Després d'analitzar-
los succintament, no em sembla agosarat afirmar que la sella contri-
bució a l'estudi de la situació lingüístico-cultural del País Valencia al
segle XIII és probablement la més rigorosa i solvent que ningú haja
feí. Amb ella no solament s'ha posat punt final a l'operació confusio-
fiaría d'Ubieto i afins sinó que deixa com a meTesespeculacions poc
fonamentades les teories lingüístiques que han assajat o encara assa-
gen d'explicar els problemes historico-lingüístics del País Valencia al
marge deIs reís historic reals, que tan magistralment ens han desco-
herí i interpretat el professor nord-americà.
Valencia, maig de 1987
REFERENCIES BIBLIOGRÁFIQUES
ALARCOS,E. 1960. «La constitución del vocalismo catalán», a Homena-
je a D. Alonso, l. Reproduit, en catala, a ALARCOS,E., Estudis de lin-
güística catalana, Classics Catalans Ariel, Barcelona 1983, pp. 57-117.
BADIA,A. M. 1981. La formació de la /lengua catalana. Assaig d'inter-
pretació histórica, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Montserrat.
BADIA,A. M. 1985. «La substitución lingüística en la Crónica o Libre deis
feyts del Rey en Jaume», a Filologica Hispanensia in honorem Manue}
Alvar, 11, Ed. Gredos, Madrid, pp. 45-53.
BARCELÓ,M. C. 1979. «La llengua arab al País Valencia (segles VIII al
XVII»>, a Arguments, L'Estel, 4, pp. 123-149.
BARCELÓ,M. C. 1983. Toponímia arabiga del País Valencia. Alqueries i
caste/ls, Instituí de Filologia Valenciana, Valencia.
BARCELÓ,M. C. 1984. Minorías islámicas en el País Valenciano. Histo-
ria y dialecto, Universidad de Valencia-Instituto hispano-árabe de Cul-
tura, Valencia.
BARCELÓ,C., LóPEz ELUM,P., i RODRIGO,M. 1980. Ressenya a UBIETO,
A., Orígenes del reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su
reconquista (1975-1979), a Hispania. Revista Española de Historia, 144,
Instituto Jerónimo Zurita, Madrid, pp. 204-208.
BURNS,R. 1. 1967. The Crusader Kingdom of Valencia. Reconstruction
on a Thirteenth-Century Frontier, Harvard University, Cambridge
(Massachusetts).
BURNS,R. 1. 1975. Medieval Colonialismo Postcrusade explotation of ls-
lamic Valencia, Princeton University Press, Princeton. Traducció ca-
talana: Colonialisme medieval, Tres i Quatre, Biblioteca d'Estudis i
Investigacions, Valencia, 1987.
BURNS,R. 1. 1979. «La muralla de la llengua. El problema del bilingüis-
me i de la interacció entre musulmans i cristians al regne medieval de
Valencia» aL 'Espill, 1/2, primavera/estiu 1979, pp. 15-35.
BURNS,R. l., i CHEVEDDEN, P. 1983. «El tractat de rendició d'AI-Azraq
amb Jaume I i l'infant Alfons en 1245: text arab i context valencia»,
a L'Espill, 17/18, primavera-estiu 1983, pp. 231-257.
BURNS,R. 1. 1984. Muslims, Christians and Jews in the Crusader King-
dom of Valencia, Cambridge University, Cambridge (Anglaterra). Tra-
ducció catalana: Moros, cristians ijueus en el regne croat de Valencia,
Tres i Quatre, Biblioteca d'Estudis i Investigacions, Valencia, 1987.
BURNS,R. 1. 1985. Society and Documentation in Crusader Valencia,
Princeton University Press, Princeton.
CABANES,D. 1977. El «repartiment» de la ciudad de Valencia, a Temas
Valencianos, Valencia.
COLÓN,G. 1976. El léxico catalán en la Romania, Ed. Gredos, Madrid.
COLÓN,G. 1978. «La denominació de l'idioma», a La llengua catalana
en els seus textos, 1, Curial, Barcelona, pp. 39-71.
CORRIENTE, F. 1977. A Grammatical Sketch 01 the Spanish Arabic Dia-
lect Bundle, Instituto hispano-árabe de Cultura, Madrid.
EPALZA,M., i LLOBREGAT, E. 1982. «¿Hubo mozárabes en tierras va-
lencianas? Proceso de Islamización del Levante de la península (sharq
al-Andalus) , a Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 36,
pp. 7-31.
EPALZA,M. 1984. «Los bereberes y la arabización del País Valenciano»,
a Miscel-limia Sanchis Guarner, 1, Universitat de Valencia, Valencia,
pp. 91-100.
FERRANDO, A. 1978. «Introducció» a Llibre del Repartiment de Va[(mcia,
Vicent García Editores, Valencia, pp. IX-LXXI.
FERRANDO, A. 1980. Consciencia idiomatica i nacional deIs valencians,
Institut de Filologia Valenciana, Valencia.
FERRANDO, A. 1985. «La configuració lingüística del País Valencia des-
prés de la conque sta jaumina», a Segon Encontre d'Escriptors del Me-
diterrani. Literatura i societat, Ajuntament de Valencia, Valencia, pp.
114-127. Reprodui:t a CORRIENTE, F. et alii, 1986, Las lenguas preva-
lencianas, Universitat d' Alacant, pp. 81-91.
FUSTER,J. 1962. Nosaltres els valencians, Edicions 62, Barcelona.
LLOBREGAT, E., vid. EPALZA.
LóPEZEWM, P., vid. BARcELó.
LóPEZEWM, P. 1988. La conquista de Valencia, dins Cuadernos Histo-
ria 16, núm. 143.
MATEUy LLOPIS,F. 1976. Lérida y sus relaciones con Valencia, Instituto
de Estudios Ilerdenses, Lleida.
NADAL,J. M., i PRATS,M. 1982. Historia de la llengua catalana, Edicions
62, Barcelona.
PRATS,M., vid. NADAL.
RIQUER,M. 1964. Historia de la literatura catalana, vol. 1, Ariel, Esplu-
gues de Llobregat.
RIERA,J. 1979. «La personalitat eclesiastica del redactor del Llibre deIs
leits», a X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Diputación
Provincial de Zaragoza, Saragossa, pp. 575-589.
RODRIGO,M., vid. BARcELó.
RUBIO,A. 1985. Epistolari de la Valencia medieval, Institut de Filologia
Valenciana, Valencia.
SANCHIS GUARNER,M. 1949. Introducción a la historia lingüística de Va-
lencia, Diputación Provincial, Valencia.
SANCHIS GUARNER,M. 1961. Els parlars romimics de Valencia i Mallorca
anteriors a la reconquista, Diputación Provincial de Valencia, Valencia.
SANCHIS GUARNER, M. 1967. La llengua deis valencians, L'Estel, Valencia.
SANCHIS GUARNER,M. 1980. Aproximació a la historia de la llengua ca-
talana, Salvat, Barcelona.
SANVALERO,J. 1977. Llengua, cultura i poble, Publicacions deIs Cursos
de lo Rat Penat, Valencia.
SIMÓSANTONJA, V. L. 1975. ¿ Valenciano o catalán?, Artes Gráficas So-
ler, Valencia.
SOROLLA AMELA, NATXO, lo chapurriau de Penarroija de Tastavins
TRENCHS,J.: «EIs Llibres de Repartiment i la toponímia i onomastica:
unes notes a proposit de dues recents edicions» a Societat d'Onomasti-
ea. Butl/etí Interior, XXIV, Uuny 1986), 596-602.
UBIETO,A. 1975. Orígenes del reino de Valencia. Cuestiones cronológi-
cas sobre su reconquista, Anubar Ediciones, Valencia (amb reedicions
ampliades 1976, 1977).
UBIETO,A. 1979. Orígenes del reino de Valencia. Cuestiones cronológi-
cas sobre su reconquista, 11,Anubar Ediciones, Saragossa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario