La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó (en castellà, Franja de Levante; en aragonès Francha de Levant), comprèn los pobles catalanoparlants d'Aragó.
Territori d'Aragó on la llengua autòctona és lo català. Limita amb lo Cinca a l'oest, amb la Noguera Ribagorçana l'est i amb lo massís dels Ports al sud. Fora del fet de pertànyer a l'Aragó, no té cap estructura administrativa comuna. S'allarga per les tres províncies aragoneses (Osca, Saragossa i Terol), concretament a les comarques de Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó i Matarranya. Amb una població de 47.686 habitants (2007), anomenats modernament franjolins, representen un 5% de la població total de l'Aragó (i un 0,33% de la població total dels territoris de parla catalana).
Les comarques de la Franja de Ponent són:
- l'Alta Ribagorça (Osca)
- lo Baix Cinca (Saragossa)
- lo Matarranya (Terol)
- Territoris on se parla català
- Territoris on se parla benasquès, dialecte de vegades inclòs en lo català
- Territoris on se va parlar català segons la GEC (no formen part de la Franja de Ponent)
La denominació de la Franja és moderna. L'ús d'un terme per referir-se a l'àrea oriental de Aragó que limita amb Catalunya segons els criteris lingüístics és recent. Va ser el 1929 quan ho va batejar com a Franja de Ponent que el geógrafo català Pau Vila va utilitzar per primera vegada un terme que designava conjuntament l'àrea aragonesa on es parla català. Lingüistes i historiadors parlaven de «comarques de Ponent», «zona catalana d'Aragó», «l'Aragó català» i fins i tot la «Catalunya irredempta». Durant los anys 70 del segle xx se va començar a utilitzar la denominació de «Franja de Ponent», esdevenint ràpidament majoritària. La Diputació General d'Aragó i la majoria d'aragonesos la defineixen com la «Franja oriental». Sovint és simplement «la Franja».
Los límits exactes de la Franja de Ponent aragonesa poden diferir depenent de la font, i sempre a causa d'ésser subjectes a una classificació lingüística i no pas política oficial o bé tradicional. Les causes del dubte quant a l'adscripció lingüística d'alguns punts són, principalment:
- La situació de transició lingüística entre l'aragonès i el català que presenten alguns nuclis de població, sobretot de la Ribagorça.
- La despoblació i la possible repoblació amb immigrants vinguts d'una altra contrada.
- La proporció variable (amb lo temps i la immigració) de parlants d'una o altra llengua en un indret determinat.
En general, pel que fa a les comarques del sud se poden definir uns límits força exactes, que coincideixen amb los dels municipis, però a la comarca de la Baixa Ribagorça, i en menor grau també a la Llitera, hi ha alguns problemes per fer-ho perquè esta coincidència no ocorre i ens trobem amb municipis que inclouen pobles que s'adscriuen a una o altra llengua. Tenint en compte això, en lo cas de la Llitera ens trobem amb problemes d'este tipus al municipi de Sanui i Alins.
La comarca de la Ribagorça, al seu torn, se sol dividir en tres franges que van de nord a sud: una d'occidental, presidida per Graus, de parla aragonesa; una de central, estructurada per la vall del riu Isàvena, que inclou los parlars de transició, i una d'oriental a la vall de la Noguera Ribagorçana, de parla clarament catalana. Lo límit entre l'aragonès i el català travessa els municipis de Bissaürri, Isàvena, Graus i Capella.
Segregació de la Franja del bisbat de Lleida
Tradicionalment lo Bisbat de Lleida incloïa les comarques aragoneses de la Franja de Ponent a excepció de la zona de Beseit i Vall-de-roures al Matarranya. La segregació es va iniciar durant la dictadura Franquista i culminà durant la transició democràtica. La persistència de les autoritats i les gents aragoneses va aconseguir afegir este territori aragonès a un nou bisbat situat a dins de la seua comunitat autònoma.
La segregació es va fer en tres fases, los anys 1955, 1995 i 1998. Arran d'esta segregació sorgí un litigi sobre les obres d'art dipositades al Museu Diocesà de Lleida procedents de la Franja.
De totes maneres estos territoris han sigut sempre aragonesos, amb independència de la seua situació religiosa.
La Franja de Ponent aragonesa no compta amb una bandera pròpia, a banda de l'ús de la Senyera Reial, pròpia del del rei de la Corona d'Aragó. L'any 1985 lo vexil·lòleg Adolf Durán va proposar una bandera per a este territori, però la proposta no ha transcendit més enllà
Les comarques de la Franja de Ponent poden estar fixades, sobretot, mitjançant tres postures: l'oficial, la integracionista dels Països Catalans i la nacional dels Països Catalans. Per la seua afiliació al catalanisme, les postures integracionista i nacional, com és d'esperar, generen nombroses veus en desacord, sobretot a l'interior del territori aragonès.
1. La postura oficial aragonesa
Se fa cas de la divisió administrativa interna i històrica de l'Aragó, que representa l'única existent jurídicament. En este sentit, la Franja es reparteix a cavall de sis comarques oficials: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, lo Matarranya i el Baix Aragó.
Este criteri ignora, de fet, lo concepte de franja aragonesa sense atorgar-los cap personalitat conjunta diferenciada.
2. La postura integracionista dels Països Catalans
Divideix directament lo territori designat com a Franja de Ponent en quatre comarques naturals (però tenint en compte des d'un primer moment, per tant, los límits autonòmics actuals). Este criteri és lo que té més tradició des de l'òptica catalana i les comarques que genera inclouen només los pobles catalanòfons d'aquelles comarques oficials amb qui comparteixen lo nom. Són la Baixa Ribagorça (per diferenciar-la de la comarca de l'Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya), la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya (que comprèn, a més, los nuclis de parla catalana de les comarques del Baix Aragó-Casp i del Baix Aragó).
Esta postura és l'única que respecta la integritat territorial de la Franja de Ponent, com una part més dels Països Catalans.
3. La postura nacional dels Països Catalans
Se basa a comarcalitzar el territori nacional dels Països Catalans sense tenir en compte les divisions administratives oficials en l'actualitat. Les diferències d'este criteri respecte a l'anterior són principalment la reestructuració del Matarranya (que perd la seua part de la comarca del Baix Aragó-Casp per incorporar-la a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre) i una diferenciació entre Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça més correcta des del punt de vista geogràfic, i que incorpora l'actual comarca de l'Alta Ribagorça, pertanyent en l'actualitat a Catalunya.
Esta proposta condueix, de fet, a liquidar el concepte territorial de Franja, integrant la totalitat d'estes terres al Principat.
La Franja és lo territori on lo coneixement oral del català és lo més universalitzat. Lo saben parlar 42.000 persones, lo 88,8% de la població adulta, tot i que en este territori aragonès no és una llengua oficial i que hi té una presència quasi nul·la pel que fa a l'administració i els actes públics en general, limitada gairebé només a l'ensenyament (en què es pot estudiar com a assignatura optativa). La llei de llengües d'Aragó té entre altres finalitats regularitzar est aspecte.
Esta llei ha sigut aprovada a finals de 2009, malgrat les protestes i recollides de firmes a l'Aragó en contra que el català hi sigui cooficial. Un dels arguments és sobre el nom de la llengua: "tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al català, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragonès perquè es parla a l'Aragó".
- Dictamen de la Comisión especial de estudio sobre la política lingüística en Aragón. (castellà)
- Avantprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó (castellà)
- Municipis de predomini lingüístic català segons l'avantprojecte de la Llei de llengües (català)
- Proposta d'adscripció lingüística dels municipis de la Franja i propostes de grafia (català)
Lo novembre de 2016 alguns ajuntaments d'esta zona aprovaren als plens declarar el català llengua d'ús preeminent als seus municipis. Esta declaració anava dirigida a fer que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d'Aragó elaborara un mapa lingüístic.
L'any 2003 los municipis de la comarca natural del Matarranya es van repartir en tres comarques oficials distintes. Los uns, a la comarca que va conservar el nom de Matarranya, mentre que els altres, a les comarques del Baix Aragó (amb capital Alcanyís) i del Baix Aragó-Casp (amb capital Casp).
Tot i la polèmica creada, la nova demarcació comarcal va ser demanada i aprovada unànimement per tots los municipis afectats, és a dir, no va ser imposada des de Saragossa, com s'ha arribat a dir.
Hi ha hagut força queixes des de Catalunya sobre la nova demarcació comarcal, adduint principalment dues raons:
- que no es respectaven los límits històrics de la comarca natural del Matarranya
- que s'acceleraria la pèrdua de l'idioma català en aquells municipis agregats a comarques de majoria i capitalitat castellanoparlant
És per tots estos motius que les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp no figuren, en moltes descripcions, a la llista de comarques de la Franja de Ponent. També per la mateixa raó, hom se pot trobar amb enciclopèdies (com la Gran Enciclopèdia Catalana) que situïn, per exemple, el municipi de Faió dins de l'Aragó però a la comarca (natural) del Matarranya.
Associacions culturals
- Iniciativa Cultural de la Franja
- Associació Cultural del Matarranya
- Associació de Consells Locals de la Franja
- Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental
- Centre d'Estudis Ribagorçans
- Institut d'Estudis del Baix Cinca
- Casal Jaume I de Fraga
Imatges de la Franja de Ponent
.jpg)
.jpg)
..jpg)
- ↑ Declaració de Mequinensa
- ↑ It was in 1929 —when he christened these as Marques de Ponent, "Western Marches"— that Catalan geographer Pau Vila used for the first time this term
- ↑ Monclús i Esteban, Joaquim. «Ponència: La Franja de Ponent, dels orígens». A: Ramon Sistac i Vicèn. De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2003, pàg. 78. ISBN 9788472837096 [Consulta: 23 febrer 2010].
- ↑ Adolf Durán's Proposal for Eastern Aragon 1985 (anglès)
- ↑ Enquesta sobre usos lingüístics a la Franja, any 2003. Resultats consultables a Sorolla (2005)
- ↑ «Els ajuntaments de la Franja declaren el català com a llengua d'ús preeminent als seus municipis», 12-11-2016.
Enllaços externs
- Lo català a la Franja - Recursos i notícies del català a la Franja de Ponent.
- «Franja de Ponent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Sorolla, N. (2015). El català a la Franja. Any 2014. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, (57), 75–88.
- Sorolla, N. (2016). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. Universitat de Barcelona
- El Cinca com a frontera en la història (inici) - Història dels canvis fronterers d'Aragó i Catalunya respecte a la Franja.
- «La Franja de Ponent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario