L'aragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça. Així, doncs, a hores d'ara només les valls d'Echo, Ansó, Chistàu, la zona de Pandicosa, A Fueba i la Baixa Ribagorça Occidental es poden considerar pròpiament de parla aragonesa.
Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Jaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Panticosa, Lo Grau i Osca. Per tot el domini lingüístic, s'hi reconeixen diversos dialectes de l'aragonès, que alguns consideren com a meres parles locals.
Hi ha varietats occidentals (Ansó, Echo, Tena, Ayerbe) i varietats orientals (Gistau, Fueva, Benasc, Ribagorça) caracteritzades per trets compartits amb el català com l'ùs del passat perifrastic.
El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és un dialecte de transició entre l'aragonès i el català, amb trets gascons, i amb alguns trets en comù amb el dialecte del ribagorçà tenint fortes influències catalanes, aragoneses i occitanes (gascones).Aquesta parla té tres zones, la nord té més trets catalans, i les altres dues zones, sud i est, tenen més trets aragonesos. La principal caracteristica aragonesa del benasquès és la diftongació de vocals: uello, hue, vediello, viengo, tiengo, quiero, puesco, nuevo, fuella,
Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonès per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra.
L'expansió del Regne d'Aragó cap al sud sobre terres musulmanes portaria amb aquesta la llengua per tot el territori conquerit, i foren els segles XIII i XIV quan la llengua hi va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el comtat de Barcelona en el que seria la corona d'Aragó va suposar una important influència de la llengua catalanasobre l'aragonesa. La cancelleria reial tindria el llatí, el català i l'aragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'occità, si bé s'utilitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets castellans.
Amb la instauració, el 1412, de la dinastia Trastàmara, el castellà es va convertint progressivament en la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, i queda l'aragonès cada vegada més relegat a llengua d'àmbit rural o domèstic, i sofrirà un desprestigi social progressiu. Això mateix va passar-li també al català. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V d'Espanya, mitjançant el qual se suprimia la independència política d'Aragó, i la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantació gairebé total de la llengua castellana a Aragó, i també a Catalunya, on tanmateix no va tenir tant d'impacte.
A partir de la transició democràtica, van començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com també molts intents d'estandardització a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van començar també a aprendre l'aragonès com a segona llengua. Segons el Cens de 2011, hi ha 25.500 parlants a tot Aragó, bona part dels quals fora de l'àrea de predomini lingüístic.[4] Segons l'enquesta feta pel Govern d'Aragó (2000), el nombre de parlants a l'Alt Aragó no és superior als 25.000, dels quals 13.000 són parlants inicials de la llengua.[5] L'aragonès és una de les llengües europees amb un major perill d'extinció actualment. Continua tenint molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservació és cada vegada més precari entre els parlants natius, d'una banda per la baixa transmissió de la llengua als fills, i de l'altra de la progressiva castellanització de la llengua.
L'any 1999, s'aprovà la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès, que en el seu article 4t afirma que «l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, en l'àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia». Des del 1996, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó requereix l'aprovació d'una llei de llengües a les corts d'Aragó, mandat que fins ara ha estat desatès pels governs populars, socialistes i regionalistes. L'ensenyament és íntegrament en castellà, amb l'assignatura opcional en aragonès en algun nucli.
S'han creat diverses organitzacions per provar de regularitzar l'ús de la llengua:
- Academia de l'Aragonés, creada el mes de juliol del 2006, dins del II Congreso de l'Aragonés.
- Consello d'a Fabla Aragonesa.
- Sociedat de Lingüística Aragonesa.
- Asociación Nogará.
Poc abans de Nadal del 2009, les corts d’Aragó van aprovar finalment la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó. La llei mana crear dues acadèmies de llengua, l'una per la llengua aragonesa i l'altra per a la llengua catalana dintre d'Aragó.
Característiques
Alguns dels trets característics de l'aragonès són:
- Les Ĕ i Ŏ ("e" i "o" breus) tòniques del llatí vulgar, pronunciades [ɛ] i [ɔ], s'han convertit en els diftongs [je] i [we], per exemple VET'LA > viella(es.: vieja, cat.: vella). Sovint la diftongació de Ĕ pot ser [ja] en parlars centrals i però la de Ŏ sempre és [ue] (fuella, uello).
- Pèrdua de la -E final no accentuada, exemple GRANDE > gran (es.: grande, cat.: gran).
- Es conserva la F- al començament, exemple FILIU > fillo (es.: hijo, cat.: fill).
- La iod romanç (GE-, GI-, I-) es converteix en africada palatal sorda ch [ʧ], exemple IUVEN > choven (es.: joven, cat.: jove), GELARE > chelar(es.: helar, cat.: gelar).
- Igual que en portuguès i gallec, els grups cultes romanços /-ult-/ i /-ct-/ passen a [jt], exemple FACTU > feito (es.: hecho, cat.: fet).
- Els grups /-x-/, /-ps-/ i /scj-/ són una fricativa palatal sorda ix [ʃ], exemple: COXU > coixo (es.: cojo, cat.: coix).
- Els grups -Lj-, -C'L-, -T'L- es converteixen en lateral palatal 'll' [ʎ], exemple: MULIERE > muller (es.: mujer, cat.: muller), ACUT'LA > agulla (es.: aguja, cat.: agulla).
- La -B- llatina es conserva a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu en la segona i tercera conjugació: teneba (es.: tenía, cat.: tenia).
- Existeixen pronoms adverbials evolucionats a partir de ENDE → en/ne ('ne/en/n'/'n') i IBI→ bi/i/ie ('hi').
- Construccions negatives: si cosa quiers, no queda guaire, si guaire pleve, no pas yo, no pas tanto
Codificació
Ortografia
L'aragonès coneix tres ortografies no oficials concurrents:
- La grafia d'Osca (grafía de Uesca). És majoritària en l'ús, però no completament generalitzada. Es fixà el 1987 amb una convenció que es tingué a Osca. És sostinguda pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA, Consell de la Llengua Aragonesa). El seu principi és notar els fonemes de manera quasi uniforme, sense tenir en compte l'etimologia. Per exemple, v i b són uniformitzats en b; també ch, j, g(+e), g(+i)són uniformitzats en ch… Certes solucions calquen l'espanyol (ñ, accents gràfics).
- La grafia SLA va aparèixer el 2004 amb la fundació de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA, Societat de Lingüística Aragonesa). És minoritària en l'ús. La seva ambició és reemplaçar la grafia d'Osca, que l'estimen massa espanyolitzada, a fi de tornar a l'aragonès les seves tradicions gràfiques medievals i per a aproximar-lo al català i a l'occità. Per exemple, com en aragonès medieval, v i b són distintes; també ch, j, g(+e), g(+i) són distintes; s'escriu ny en lloc de ñ. Els accents gràfics funcionen una mica com en català i en occità.
- L'ortografia de l'Academia de l'Aragonés. La manca de generalització completa de la grafia d'Osca i la seva contestació per l'SLA van originar la creació de l'Academia de l'Aragonés (Acadèmia de l'Aragonès) el 2006. Aquest organisme nou ha rebut el suport d'institucions per trobar una ortografia més consensual i també per elaborar una varietat estàndard d'aragonès: el seu treball de codificació ortogràfica, la Propuesta Ortografica de l'Academia de l'Aragonés va ser publicat el 2010. L'ortografia proposta es basa en la ponderació dels principis d'historicitat, identitat, coherència paradigmàtica, diasistematicitat i funcionalitat. La solució adoptada és més d'acord amb l'etimologia i l'aragonès medieval (distinció etimològica de 'v' i 'b', ús de 'ny'). Altres aspectes reflecteixen la cerca de la coherència paradigmàtica i la diasistematicitat (com la grafia 'tz' per a plurals i formes verbals pronunciades /θ/ en aragonès general, però /ts/ en benasquès).
Estandardització
Una varietat estàndard de l'aragonès s'està elaborant però topa amb dues concepcions divergents.
- Els partidaris de la grafia d'Osca (en particular el Consello d'a Fabla Aragonesa) elaboren xic a xic una varietat estàndard dita aragonès comú o aragonès estàndard, que selecciona més els trets occidentals que orientals. Però, certs punts encara no s'han completament fixat. S'ha de preferir els participis passats en -ato -ata o bé en -au -ada? S'ha d'admetre la forma ro/ra per l'article definit, al costat de les formes més extenses o/a i lo/la?
- Els partidaris de la grafia SLA (en particular la Sociedat de Lingüistica Aragonesa) opinen que el model precedent de l'aragonès comú, que l'anomenen pejorativament "neoaragonès", s'ha fixat amb molta imprudència, amb un desconeixement dels dialectes reals i amb tries molt artificials. Segons l'SLA, això provocaria una desconnexió greu entre els parlants naturals i un estàndard ineficaç. L'SLA preconitza de fer un estudi més aprofundit dels dialectes i de crear estàndards dialectals, que servirien de base, eventualment, a una varietat estàndard més general i ulterior, però connectada amb el coneixement real dels dialectes. També l'SLA insisteix en el fet que el benasquès és intermediari entre l'aragonès i el català i, per tant, ha de rebre un estàndard adaptat.
Sociolingüística
Educació
Vegeu l'informe sobre l'ensenyament de l'aragonès de Martínez i Paricio (2016) (en anglès)
Nogará
LAsociación Cultural Nogará-Religada, o simplement Nogará, és una associació cultural creada el 1990 a Saragossa que treballa en la promoció, defensa i ensenyament de l'aragonès. Realitza cursos d'aquesta llengua en la Ribera de l'Ebre, i gestiona des del 1996 l'Escuela d'Aragonés, on oferix activitats complementàries per a fomentar l'ús de l'aragonès, especialment als territoris on es parlava històricament. Publica la revista O Espiello des del 2001 i organitza anualment les Chornadas de as Luengas d'Aragón. L'any 2007, va distribuir un ósset de peluix que ensenya aragonès als més petits. L'any 2009, el coordinador de l'associació, Fernando Sánchez, exigí la cooficialitat de l'aragonés i el català perquè no fossin idiomes "de segona categoria".
L'aragonès a la xarxa
La presència de l'aragonès a la xarxa és encara discreta, però augmenta ràpidament. Fins al 2005 era gairebé inexistent; n'hi havia portals com Charrando.com i Consello.org, però no hi havia un compromís generalitzat per a introduir-lo a internet. La joventut compromesa amb l'idioma ha fet que la situació canviés, sobretot després de la publicació de la Proposta Ortogràfica a finals del 2010, que va donar suport i coherència en l'escriptura.
La Viquipèdia en aragonès (en aragonès: Biquipedia en aragonés) és l'edició en aragonès de la Viquipèdia. Va ser creada el 21 de juliol del 2004, encara que el seu primer article (Antares) es va editar el 2 d'agost del mateix any per un usuari anònim. És la 71a Viquipèdia més grossa per nombre d'articles i la primera Viquipèdia per nombre d'articles en relació al nombre de parlants.
Referències
- ↑ [1] Informe sobre el Cens de població i vivendes de 2011 del Seminari Aragonès de Sociolingüística i la Universitat de Saragossa
- ↑ Aragonés en pronúncia occidental i aragonès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
- ↑ Revista de filologia española (en castellà). vol.3, 1966, p. 75.
- ↑ [2] Informes sobre el Cens de població i vivendes de 2011 del Seminari Aragonès de Sociolingüística i la Universitat de Saragossa
- ↑ [3] Equipo Euskobarometro (informe no publicat) Estudio sociolingüístico de las hablas del Alto Aragón. Informe. Informe per al Govern d'Aragó.
- ↑ No es dóna els detalls ortogràfics permetent de notar alguns parlars locals.
- ↑ Martínez Cortés, Juan Pablo; Paricio Martín, Santiago J. Aragonese; the Aragonese language in education in Spain. Ljouwert/Leeuwarden: MERCATOR, 2017.
- ↑ lesnoticies.com, Nogará publica «O Espiello», una revista d'información n'aragonés
- ↑ asturnews.com, Colectivos culturales piden en Huesca una llei pa les llingües d'Aragón
- ↑ aragondigital.es, 30/11/2007, Un osito de peluche enseña aragonés a los más pequeños
- ↑ que.es, Nogará pide la cooficialidad del aragonés y el catalán
- «L'aragonès triomfa a la Viquipèdia». Heraldo.es, 08-09-2010. [Consulta: 24 gener 2011].
Vegeu també
Enllaços externs
- Charrando - Portal de difusió i aprenentatge de la llengua aragonesa (aragonès)
- Arredol - Diari digital en aragonès (aragonès)
- Ethnologue ed. XV (anglès)
- Academia de l'Aragonés - Academia de la llengua aragonesa (aragonès)
No hay comentarios:
Publicar un comentario