La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR. Aquesta segona llei va derogar la primera Llei de llengües d'Aragó del 2009 (PSOE i CHA), oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó. La nova llei es va popularitzar per eradicar el reconeixement de la realitat trilingüe d'Aragó, i l'aragonès i el català com a llengües pròpies. Només es reconeixia el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i l'aragonès com a Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP).
llei-llengues-arago-2009
llei-llengues-arago-2009
- Llei Orgànica 5/1996, de 30 de Desembre, de reforma de la Llei Orgànica 8/1992, de 10 d'agost, d'Estatut d'Autonomia d'Aragó, modificada per Llei Orgànica 6/1994, de 24 de març, de reforma d'aquest Estatut, article 7: Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una Llei de Corts d'Aragó per a les zones d'utilització predominant d'aquelles.
- Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, article 4: L'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, en l'àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.
- Enquesta d'usos lingüístics a la Franja (pdf)
- Llei de llengües d'Aragó (PSOE i CHA).
El 18 de juny de 2012, la consellera de cultura del govern aragonès, Dolores Serrat Moré va presentar l'esborrany de la nova Llei de llengües que vol aplicar el Partit Popular al conjunt del territori. A més d'introduir-hi canvis molt desfavorables a les llengües pròpies d'Aragó s'hi parlava d'"aragonès oriental" en comptes de "català", la qual cosa generà un debat i una crispació important a Catalunya i Aragó. Aquest esborrany va donar peu a la segona Llei de llengües d'Aragó (2013, PP i PAR).
La reacció de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona va ser immediata: sol·licità que es restablira la denominació de català. A més, la majoria dels municipis de la Franja de Ponent, més de 30, es posicionaren en contra de la nova llei. PSOE, Izquierda Unida, ICV-EUiA, CHA, CiU i ERC, que s'oposaven a les noves denominacions del català i de l'aragonés, van recórrer la llei.
Referències
- ↑ BOE, Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies
- ↑ publico.es, Aragó exclou el català de les seves llengües oficials
- ↑ Galán, Josep; Moret, Héctor. Estudi descriptiu de la llengua de Fraga. Fraga: Institut d'Estudis del Baix Cinca-Ajuntament de Fraga, 1995, p. 115. ISBN 8487861156.
- ↑ Article a Vilaweb del 19 de juny de 2012
- ↑ L'Acadèmia de Bones Lletres demana restituir el nom de català en Aragó
- ↑ Els municipis de la Franja rebutgen la llei que denomina lapao al català
- ↑ PSOE, IU, ICV-EUiA, CHA, CiU i ERC recorren la Llei de Llengües d'Aragó que evita parlar de català i aragonés
No hay comentarios:
Publicar un comentario